EL CASTELL EN L'ACTUALITAT

 

La torre circular conserva bona part de la seva estructura, però l'espai interior de la torre és molt reduït, fent-la inhabitable habitualment. 








En l'actualitat, el castell té una actividad turística. L'horari de visites és:

GENER-FEBRER-MARÇ
Dissabtes i diumenges-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada

SETMANA SANTA

De dilluns 30 de març a dijous 2 d’abril-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada
Divendres 3, dissabte 4 i diumenge 5 d’abril-A les 11:30, a les 13, a les 16:30 i a les 18 hores-Visita guiada
Dilluns 6 d’abril-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada

ABRILDissabtes-A les 11:30, a les 13, 16:30 i a les 18 hores-Visita guiada
Diumenges-Ales 11:30 i ales 13 hores-Visita guiada

MAIGDissabtes-A les 11:30 a les 13 a les 16:30 i a les 18 hores-Visita guiada
Diumenges-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada
Pont de maig/Puente demayo
Divendres 1 i dissabte 2-A les 11:30, a les 13, 16:30 i a les 18 hores-Visita guiada
Diumenge 3-APLEC DE MUR-No visites

JUNY (fins el 21/06Dissabtes-A les 11:30, a les 13, 16:30 i a les 18 hores-Visita guiada
Diumenges-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada

ESTIU (del 22 de juny al 13 de setembre

De dilluns a divendres-A les 16:30 i a les 18 hores-Visita guiada
Dissabtes i diumenges-A les 11:30, a les 13, 16:30 i a les 18 hores-Visita guiada

SETEMBRE (a partir del dia 14
Dissabtes i diumenges-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada

11 de setembre-No visitesNo visites 

OCTUBRE

Dissabtes i diumenges-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada
Pont d’octubre
Dissabte 10, diumenge 11 i dilluns 12-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada

NOVEMBREDissabtes i diumenges -A les 11:30 i a les 13 hores-Visitaguiada

DESEMBRE (fins el dia 24Dissabtes i diumenges-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada

Del 24 al 31 de desembre-TANCAT

Pont de desembreDissabte 5, diumenge 6, dilluns 7 i dimarts 8-A les 11:30 i a les 13 hores-Visita guiada

LA SOCIETAT FEUDAL

Encara que ens costi creure-ho el Castell de Mur contenia tots els luxes de l’Edat Mitjana, i els seus senyors vivien com reis. Els més malparats de tots eren els camperols de la zona que havien de servir-los de manera obligada i gratuïta, de fet eren els que mantenien en nivell de vida dels feudals.
Algunes cases de pagesos estàven adossades al castell i fins i tot algunes rebien protecció.
Els habitants del castell es dedicaven a activitats diverses, aquestes no incloïen les activitats productives com conrear la terra, tallar la fusta, pasturar ramats, fer obres de construcció.

 

ARQUITECTURA

És d'estil romànic. L'estructura arquitectònica del castell és molt simple, té una planta concentrada, tancada per un perímetre emmurallat, amb una torre rodona com a element central del conjunt castrense. El recinte té 31 m de longitud i la muralla, d'1 m de grossor, té una altura que varia entre els 14 i els 18 m. La planta té forma triangular, cal destacar que en cap moment presenta angles rectes, tot el recinte amurallat té angles arrodonits.

 La porta d'accés està situada al sector sud. L'aparell constructiu de la part baixa, més gran i irregular que el superior, ens delata que probablement els fonaments de la torre corresponen a la construcció del segle X, i que la secció superior, acabada amb l'aparell romànic, és del segle XI. La torre posseeix dos accessos diferents, d'una banda en el segon pis, que correspondria a l'accés des de l'interior de la fortalesa, i un altre accés al tercer pis. 

L'espai interior de la torre era utilitzat únicament com a element militar, al pis superior segurament habilitaven algun tipus de defenses verticals, ja siguin vans oberts o cadafals. 
 
El mur del recinte exterior s'adossa clarament a la torre, fent-los inseparables. A l'angle contrari de la fortalesa, al sector nord, la muralla pren forma de bestorre.

 Es conclou que des de la seva construcció el castell va ser dividit en dos àmbits, encara avui perfectament distingibles, al sud un espai al voltant de la torre i al nord una zona més residencial. Enmig, actuant de galeria de distribució, un petit pati d'armes amb una cisterna. 

 

TERRITORI ON ES TROBA

El castell s'assenta sobre un penya-segat rocós. Situat estratègicament en un cim que domina la Conca de Tremp i l'embassament de Terradets, i des d'on es poden gaudir del meravellós paisatge i de la bellesa que l'envolta.
 Alçat sobre la roca, buscant les millors vistes i dibuixant una esvelta silueta triangular, trobem el Castell de Mur. Un Castell fronterer amb les terres àrabs, però que la seva funció principal, no va ser tant vigilar la frontera amb al-Àndalus, sinó la de dominar i vigilar el territori i la seva gent.

LLEGENDA POPULAR

El Bosc Que Camina

Pep Coll, l’escriptor de Pessonada, recull una llegenda sobre el castell de Mur. Com moltes llegendes d’arreu del país, se situa en el temps dels moros.

Diu la llegenda que en temps antics el castell era ocupat pels moros i que els exèrcits cristians havien intentat diverses vegades de conquerir-lo en un atac de sorpresa, però com que aquella muntanya és gairebé pelada de vegetació, eren descoberts immediatament pels defensors.

Després de molt cavil·lar, a un dels capitostos cristians- potser una estratagema del mateix Arnau Mir de Tost, però la llegenda no ho diu- se’ls va ocórrer finalment un enginy per tal de poder-s’hi atansar, sense que des de dalt els descobrissin. L’exèrcit cristià  es revestí de branques i ramatge i, dissimulats així, els soldats van anar avançant muntanya amunt.

La filla petita del castellà moro, una bordegassa de pocs anys, els va veure pujar de la finestra estant i ho anà a explicar al seu pare.

–  Papa, com és que les mates avui caminen? —li preguntà amb inquietud infantil.

Tanmateix, aquell dia feia un vendaval de mil dimonis i les parets i les finestres del castell, exposades a tots els vents, gemegaven per tots els costats.

–   No tinguis por, filleta, que els arbres no caminen mai. És el vent de port que els sacseja –li contestà amorosament el pare.

Els cristians, emboscats pel fullatge i protegits pels bramuls del vent, van poder arribar fins al peu de la muralla, sense ser descoberts pels guardians. I, gràcies a aquest estratagema, aconseguiren, poc després, apoderar-se d’aquesta estratègica fortalesa.

HISTÒRIA DEL CASTELL

Documentat des del 969 en un document perdut, però citat pel Pare Villanueva en el seu Viaje literario a la Iglesias de España, fou un dels castells que estigué en possessió d'Arnau Mir de Tost. Aquest noble urgellenc va ser qui va prendre la iniciativa en la nova organització territorial de la frontera i a qui Ramon IV de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot quan el 1055 es casà amb Valença, filla del comte. A la mort d'Arnau Mir de Tost, la possessió del castell i territori retornà al comte pallarès en virtut del seu testament, atès que el següent comte de Pallars Jussà fou el seu nét.
Els anys successius, els seus dominis van créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses com els castells de Guàrdia, Estorm, Moror, l'Alzina i Puigcercós.
En morir Arnau Mir, va lliurar les seves possessions a la seva filla Valença, i al seu nét Arnau. A partir d'aquí, les següents generacions continuarien fent créixer el patrimoni heretat. Continuà en mans dels comtes de Pallars, fins que, més endavant, en la seva època més esplendorosa, pertangué als Mur, que hi tenien el centre de la seva baronia.